Llegir

Punt verd, punt roig, punt morat… i així fins 9 gomets de colors que faran de la vella biblioteca un espai renovat, acollidor, inspirador i màgic.

Quan vaig aplegar al setembre al meu nou destí definitiu, vaig decidir donar vida a aquell espai ple de pols, de llibres apilats i sensació d’antiguitat i tristor que em transmetia la sala.

Una sala gran amb finestres, molta llum, moltes històries, aventures, molta fantasia però amb els recursos molt endarrerits per poder aplegar als seus destinataris.

Neteja, neteja i més neteja. Pols, llibres vells, “horror vacui” i buidar prestatges.

Organització. Colors màgics per diferenciar lletra de pal, lletra lligada, lletra d’impremta...

Classificació. Literatura per als primers lectors, per als que han assolit el procés de lectura, per als majors del centre que ja fan l’ullet  a l’adolescència...

I tot amb dues hores a la setmana. No es poden fer miracles però s’intenta. Quan les coses es fan de gust sempre hi ha temps per dur-les a terme.

M’encanta llegir. M’agradaria poder transmetre als meus alumnes la sensació i el plaer que m’aporta agafar un llibre.

Tantes hores classificant, em va fer tornar a viure a la meua memòria moments reflectits en llibres que m’havien acompanyat durant tota la meva infantessa i adolescència.

Hi ha tant de plaer dins d’ells...

Els primers contes que vaig començar a passar-los les pàgines, les històries basades amb les il·lustracions i inventades per ma mare, els llibres que mesclaven pictogrames per als primers lectors, les històries del mag Floro, Alicia i els tigres, el “Micalet galàctic” la col·lecció espurna, l’eclèctica...

És la sort d’haver tingut un pare professor de valencià (amb el que suposa tindre molt a sovint les novetats literàries a casa) i una biblioteca de poble plena de referències escrites amb la nostra llengua.

Gloria Llobet, Gemma Lluch, Joan pla, Jordi Sierra i Fabra, Agustín Fernandez Paz... Encara recorde quan em vaig presentar amb quinze llibres al casal jove de la Vall d’Uixó a una xarrada de Joan i li vaig fer dedicar-me’ls tots. O quan vaig començar a enviar-li els meus relats per correu electrònic a Gemma Lluch i va vindre a l’IES Almenara i la vaig poder conèixer. Em pareixia increïble poder conèixer a les persones que havien creat dins de mi tantes emocions.

És el meu repte. Transmetre, aconsellar, emocionar, contar, enganxar; fer veure que els videojocs estan molt bé, que el cinema ens mostra històries meravelloses però, la lectura; el fet de llegir, mai serà comparable a qualsevol altra acció.

La imaginació. Això que els menuts tan ràpid estan perdent.

 La calma. El moment d’asseure’s al sofà, gitar-se  al llit, evadir-se...  Viure a un món sols existent per les paraules.

Això és llegir.

Tots els xiquets i xiquetes somien. Tots els adults ho fem. A vegades massa poc però ho fem.

Poder aconsellar un llibre es regalar un viatge, una experiència, uns coneixements que et fan com a mínim, sentir mentre estàs submergit al teu món paral·lel de les lletres i pot ser ,perquè no, reflexionar, aprendre, recapacitar o millorar la teua vida, la teua manera de pensar o d’actuar.